Vídeos de socials

Tot navegant per la xarxa he trobat un vídeo que m'ha cridat l'atenció. El podríem centrar en l'àmbit de les socials, de les ciències socials. Molt curiós i, al mateix temps, didàctic. Parla dels límits de l'Estat Espanyol.

Està explicat d'una manera entenedora. I relata allò que jo trobava a faltar quan impartia el tema. Seriositat i complexitat.

De fet desconeixia la caratérística de l'Illa dels Faisans, que és un condomini (un domini compartit) entre França i Espanya. Durant mig any administrat per un estat i l'altre mig any per l'altre.

Aques vídeo no només ens serveis per estudiar els límits, sinó també com a model per a poder fer vídeos per part dels alumnes amb una temàtica determinada.

Un cop valorat positivament el video m'he centrat amb l'autoria. I veure què més havia publicat.

En general són vídeos interessants. I força precisos. Només a valorar de forma regular quan hi ha coses que són més interpretatives. No comparteixo del tot el punt de vista. Però és precisament això, un punt de vista. Un tema subjectiu.

Podeu visitar el canal "Explora tu mundo"

Afageixo un parell més de YouTubers que fan produccions semblants.

"Main Watchers"

"El rincón del mundo"

Rosa Liarte

Fa uns mesos em vaig topar amb la feina de la Rosa Liarte. I de seguida vaig pensar que podia centrar un assessorament TIC del meu centre. De fet hi ha molts mestres que fan molt bona feina. Per circumstàncies deverses les experiències d'uns es difonen més que les d'altres. Però allò que em va impressionar més de la Rosa era les seves ganes de compartir.
Us proposo un vídeo que ens apropa a la Rosa.

Val més una imatge...

És ben cert que val més una imatge que mil paraules, però bé prou que cal posar alguna cosa en l'entrada, no?
Podria dir allò que estem educant alumnes del segle XXI amb  mestres del segle XX i una escola del segle XIX. I malauradament continua sent cert després de molts anys de dir-ho.
I malgrat tot potser encara no tenim prou clar que l'objectiu final iprincipal, penso, hauria de ser el nostre alumnat. És a ells a qui ens debem i pels qui té tot el sentit el nostre treball.
O sóc una rara avis?

Així és un gust treballar

No fa massa dies el facebook anava farcit d'unes felicitacions pels 25 anys... o com a mínim així ho vaig entendre jo. Penso que l'Alícia feia 25 anys que treballava a l'escola. Si  no és així em perdonareu. Però això no treuria ni una coma d'allò que vull dir.
Jo porto 33 anys a l'escola. I entre les moltes coses que he fet hi ha un munt de formació. Primer rebent-ne i després com a formador.
La formació m'ha donat moment màgics. Molts. Motíssims.
I sobretot m'ha permès conèixer moltes persones i centres.
Ara bé, si un ha destacat és el Cor de Maria - Maria Reina, d'Olot. Perquè m'ha permès veure un centre que camina amb pas ferm, que evoluciona amb els anys. Amb un equip envejable. Que fa pinya a l'escola i saben compartir moments fora. Un tarannà, penso, que no és el més habitual. Però que fa que l'equip sigui una passada, quan la feina és més que feina. Felicitatd de tot cor.

Bases per al nou paradigma de l'Era Internet

Bases para el nuevo paradigma formativo de la Era Internet (v. 6.5) from Pere Marquès

Una vegada més el Doctor Pere Marquès ens ofereix material per a reflexionar. Aquesta vegada ens porposa que l'Era digital entri d'una vegada per totes a les nostres aules i maneres d'ensenyar. Hi ho fa a través de 16 recursos o maneres de fer.
La seva pregunta fa por. Quantes d'aqueste n'apliquem? Però ens encoratja a adaptar-ne, ni que sigui alguna. O a aprofundir-ne, si és que ja les tenim per mà.

Cercadors

Quan parlem de cercadors d'internet d'entrada pensem amb Google. Però això és fals. Ni aquests és l'únic ni en determinades caracteríkstiques potser el millor.
Però no és pas això el motiu del post.
Fa uns dies em va arribar a les mans un article sobre alguns cercadors a tenir en compte en educació. Interessant.
I aleshores ho vaig recordar. Fa anys, molts anys, vaig començar a elaborar un directori de cercadors. Era una eina interna de l'escola. Que en alguns cursos de formació comentava i alguns mestres em van demanar de compartir. Així ho vaig fer. En un entorn de pàgina web. Que amb el temps ha quedat desfassat... i ara pretenc actualitzar en un entorn sites.
Voleu col·laborar?
versió antiga
versió actual

M’arriba d’una forma no prevista i a través de twitter un article que em crida l’atenció. Canta les excel·lències d’una escola. Clar, finlandesa. Però què carai, llegir-ho no m’anirà malament, com a mínim potser m’ajudarà a passar una mica millor aquesta calor enganxosa i gens agradable.

Ah, un primer gran valor. Surt sempre en els llocs d’honor de l’informe PISA aquesta escola. Doncs bon senyal, apliquen una metodologia que no és gens habitual a casa nostre. Fa anys que dic que els nostres indicadors no són els mateixos. I si canviéssim coses d’una altra forma ens aniria. Però.. continuem.

L’article parla d’una escola que es caracteritza per la inteacció i col·laboració, l’aprenentatge fora de l’aula o l’aprendre fent.  I se m’acut que mentre aquesta escola és un bullici de gent del barri, les nostres es passen moltes hores tancades i d’esquena als barris; que a vegades sortir de l’aula... sembla que sigui una bogeria, o que l’aprendre fent està en boca de tots i en mans de ben pocs.

Però desenganyem-nos. Allò que m’ha fet activar i escriure ha estat el comentari a l’article que fa en KIMU. 

Diu que allà, a diferència d’aquí, les lleis educatives són de consens i no motiu de confrontació. Manoi, això és important.

I encara que la feina dels mestres és reconeguda i de plena confiança en la feina dels mestres per part de governs, escoles i pares. Sense comentaris.

Per què no confies en mi?

M’arriba d’una forma no prevista i a través de twitter un article que em crida l’atenció. Canta les excel·lències d’una escola. Clar, finlandesa. Però què carai, llegir-ho no m’anirà malament, com a mínim potser m’ajudarà a passar una mica millor aquesta calor enganxosa i gens agradable.

Ah, un primer gran valor. Surt sempre en els llocs d’honor de l’informe PISA aquesta escola. Doncs bon senyal, apliquen una metodologia que no és gens habitual a casa nostre. Fa anys que dic que els nostres indicadors no són els mateixos. I si canviéssim coses d’una altra forma ens aniria. Però.. continuem.

L’article parla d’una escola que es caracteritza per la inteacció i col·laboració, l’aprenentatge fora de l’aula o l’aprendre fent.  I se m’acut que mentre aquesta escola és un bullici de gent del barri, les nostres es passen moltes hores tancades i d’esquena als barris; que a vegades sortir de l’aula... sembla que sigui una bogeria, o que l’aprendre fent està en boca de tots i en mans de ben pocs.

Però desenganyem-nos. Allò que m’ha fet activar i escriure ha estat el comentari a l’article que fa en KIMU. 

Diu que allà, a diferència d’aquí, les lleis educatives són de consens i no motiu de confrontació. Manoi, això és important.

I encara que la feina dels mestres és reconeguda i de plena confiança en la feina dels mestres per part de governs, escoles i pares. Sense comentaris.

No tinc vergonya. Voluntat d'esmena.

Penso que ser curiós, i especialment fer despertar aquesta curiositat en els nostres alumnes, és un valor que hauríem de treballar els mestres. La llàstima és que sovint el dia a dia ens ho deixa adormit... Fa mesos que tenia pendent mirar el twitter d'en Ramon Barlam. En Ramon és un referent per a mi. Per ell vaig entrar en els projectes telemàtics, ell em va "embolicar" en mil projectes... que  he anat abandonant per manca de temps.

Avui he decidit que no hi havia més excusa i m'hi he passajat. I del twitter al seu bloc...  carai quina sorpresa. Encara hi té enllaçat això. I és quan m'ha caigut l'ànima als peus. Feia 7 anys que no publicava res. No pot ser.

Com diuen en castellà "no hay mal que por bien no venga". Deixar de ser coordinador TIC/TAC de centre em deixarà més temps lliure, espero. I ara sí que podré anar posant coses per aquí. Declaració d'intencions i deure  envers la confiança dipositada.

Ara a complir.

Penso que ser curiós, i especialment fer despertar aquesta curiositat en els nostres alumnes, és un valor que hauríem de treballar els mestres. La llàstima és que sovint el dia a dia ens ho deixa adormit... Fa mesos que tenia pendent mirar el twitter d'en Ramon Barlam. En Ramon és un referent per a mi. Per ell vaig entrar en els projectes telemàtics, ell em va "embolicar" en mil projectes... que  he anat abandonant per manca de temps.

Avui he decidit que no hi havia més excusa i m'hi he passajat. I del twitter al seu bloc...  carai quina sorpresa. Encara hi té enllaçat això. I és quan m'ha caigut l'ànima als peus. Feia 7 anys que no publicava res. No pot ser.

Com diuen en castellà "no hay mal que por bien no venga". Deixar de ser coordinador TIC/TAC de centre em deixarà més temps lliure, espero. I ara sí que podré anar posant coses per aquí. Declaració d'intencions i deure  envers la confiança dipositada.

Ara a complir.

Biblioteca escolar digital

Gràcies a la llista de distribució del grup DIM m'arriba aquest enllaç.
Es tracta d'una biblioteca de recursos, una eina didàctica adreçada a mestres, alumnes, pares, pedagogs i investigadors del món de l'educació.
L'espai web aconsella de registrar-se. Jo encara no ho he fet.
En la pàgina principal ens permet anar a tres parts diferentciades, visibles amb un dibuix que representa unes etiquetes o uns punts de llibre, amb recursos per a educació infantil, primària o secundària.
La navegació no m'ha semblat la més accessible, però es troben les coses.
Com totes les grans obres d'aquest tipus recullen un munt de recursos, alguns dels quals ja descatalogats o "envellits".

Cuil

Ahir, tot escolant El matí de Catalunya Ràdio de l’estiu, amb Pere Mas, donava la notícia de l’aparició d’un nou cercador, cuil, pronunciat “cul” remarcava.
De seguida vaig pensar.... un altre a la col·lecció, l’hauré d’incorporar al meu recull.
La primera impressió és força negativa. D’entrada no hi ha cerques avançades, ni possiblilitats de personalització, ni preferències...
Ho compensa la presentació dels resultats, sovint amb una imatge i una mica de text, com si fos un article periodístic. És agradable.
En la pàgina d’inici ja hi fan constar un dels valors que tenen per bandera. El nombre de pàgines indexades. Quan faig aquesta entrada n’hi consten 121.617.892.992 que és un nombre increïblement més gran que Google.
Una altra de les coses a destacar. Precisament bona part de la plana major del projecte procedeix de Google.
Un aplaudiment al Pere Mas. El cercador acaba d’aparèixer. La primera nota de premsa donant a conèixer el projecte és del dia 28 de juliol, tot just fa dos dies, i per tant el periodista la dóna a conèixer en poques hores. I una notícia d’un tema que en principi no hauria d’obrir pas portades.
La “gràcia” del cercador és que no només indexa pàgines per les paraules clau o rellevants, sinó que mira de contextualitzar-ne el contingut. De manera que després les posa en la base tot confrontant-les amb altres que puguin tenir un context semblant. De manera que quan presenta els resultats també apareix una finestra, anomenada “categories”, on proposa l’enllaç a altres pàgines de contingut semblant.
I perquè cal pronunciar cul? La paraula procedeix del gaèlic, i vol dir coneixement.

Sentir-se ben pagat

A vegades un es pot sentir ben pagat perquè el sou que rep és força generós. Altres perquè es troba voltat de gent que val molt la pena. Avui el motiu és ben diferent. Un rep agraïments no esperats, de persones no esperades que reconeixen una feina feta. Potser no s'hi està massa avesat. Però... desgranem-ho una mica. L'estiu passat un company em va embolicar en una activitat formativa. Es tractava d'un dels cursos de l'escola d'estiu d'iEARN Pangea. I el company en Ramon Barlam. Feia uns anys em va ensenyar en una altra activitat formativa, aquesta vegada ell com a formador i jo com alumne, un potent programa educatiu anomenat QUIA. Ara es tractava de posar la nostra experiència al servei de docents que hi estaven interessats. La cosa va anar bé, i la valoració dels nostres alumnes va ser molt generosa. La veritat és que ens havíem entès molt bé. És clar, la docència requereix repassar coses, fer proves, anar més a fons. I mentre estava en tot això i mentre esperava aportacions dels alumnes em vaig entretenir a fer una colla d'activitats que estaven orientades a ajudar a memoritzar les taules de multiplicar. Amb l'entorn d'un joc. El típic joc de la guerra de vaixells (barcos). Allò de A 4... aigua. I quan no es fa aigua enlloc de dir "tocat" es formula una multiplicació. Si no s'encerta no es dóna per tocat el vaixell. Total que en vaig quedar content. El vaig emmagatzemar per utilitzar-lo amb els meus alumnes. I per una d'aquelles coses va arribar a ser publicat una setmana al portal edu365.com, i al cap de quinze dies a l'Xtec, passant després a formar part del bloc d'activitats de matemàtiques de l'apartat escola oberta d'aquest mateix portal. Això va significar una bona empenta de visites a les taules. Em consta que patums del món pedagògic hi han fet enllaços recomanats. És el cas de la Carme Barba. L'eina que em va permetre de fer aquestes activitats porta, de forma interna, un comptador de visites. Alguna de les taules ha superat les 30.000 visites. No està gens malament. En total totes les taules porten a dia d'avui les 136.614 visites. Però a nivell personal encara m'ha aportat mès. La represa del contacte amb persones apreciades i que feia temps que no sabia res d'elles. És el cas de la mestra amb qui vaig compartir els primers anys d'experiència de treball. El contacte establert amb mestres que volien saber més de l'eina. I el més gratificant de tots. Fa unes poques setmanes vaig rebre un correu electrònic que transcric en part. Em dic Susana i sóc una mama d’una nena de 8 anys. El teu joc és fantàstic per jugar i aprendre les taules i, per això, et dono les gràcies per fer-nos als pares el treball una mica més fácil amb el ” totxo “de les taules. No em direu que no n'hi ha per sentir-se ben pagat!!!!

Eines Google

| View | Upload your own

Ara que acabem el pont de l'1 de maig voldria fer una reflexió/exposició de la darrera cosa feta just abans de començar-lo.
Vaig impartir a la seu de la FECC, del carrer dels Àngels, una sessió corresponent als dimecres tic . Són unes sessions presentades com uns tallers on un expert parla sobre algun tema del que en coneix detalls i que utilitza en la seva pràctica diària. Tenen una durada de 3 hores.
Així que no està gens malament. Una vintena d'assistents van sacrificar les seves primeres hores de pont, l'acció formativa acabava a les 7 de la tarda, per escoltar-me tot esperant que d'allà en sortissin amb algun contingut més.
He d'agrair al Josep Torrents que m'emboliqués en això. Moltes vegades m'ha fet confiança i espero haver estat a l'alçada de les circumstàncies. A jutjar pels comentaris i valoracions dels assistents així va ser.
Jo també en vaig quedar content.
En definitiva es tractava de presentar algunes de les aplicacions de la factoria Google.
En un principi Google no era més que un cercador. Però ja d'entrada amb l'ambició de ser trencador, d'oferir serveis i prestacions diferents dels altres cercadors de la xarxa. I a fe que ho han aconseguit. Sempre amb la premissa que els altres serveis que ofereixen són també eines en què la cerca de dades és rellevant.
Del cercador algunes coses importants, al meu entendre, que tothom hauria de tenir en compte: saber interpretar bé els resultats obtinguts, com fer cerques avançades o com configurar el cercador per a treure'n més profit.
Després una breu passada pel cercador d'imatges
atès que tothom ja s'hi barallava amb una certa solvència.
Gmail. El servei de correu electrònic que ofereix, i que tenint-ne un compte ens obre la porta a tots els altres serveis que requereixen d'identificador.
Picasa. Eina lligada a les imatges. Té dues versions. L'una, la més completa, requereix baixar-se el programa. Però és una potent eina que permet treballar amb totes les imatges de l'ordinador, treballar-hi com amb un editor, fer composicions... I l'altra que és un servei web, amb moltes menys prestacions, però que permet crear àlbums a la xarxa.
Google docs. Creació de documents de text, fulls de càlcul i presentacions que es poden compartir i elaborar de forma col•laborativa. Una potent i interessant eina educativa.
Google Calendar. Un calendari, una agenda, però també disponible des de qualsevol terminal que disposi d'internet i que també es pot compartir. A treballar per tal de poder-ne treure tota la funcionalitat.
Talk. La versió d'aquest servidor del popular Messanger, amb menys prestacions però molt versàtil. Es pot utilitzar sense haver d'instal•lar res. Bona eina de comunicació que es pot utilitzar a l'aula.
Google Earth. La Terra vista des de l'espai. Amb moltes eines de personalització. Important per a georeferenciar llocs, fets i coneixements.
Google Maps. La mateixa eina anterior però amb millor definició de mapes. També serveix de base a moltes eines web 2.0 lligades a la georeferenciació.
Google Page Creator. És un senzill editor de pàgines web. No cal conèixer llenguatge html atès que s'omplen els continguts a través de formularis. A més a més ens proporcionen l'espai de servidor que ens fa falta per penjar els continguts.
iGoogle. És una forma de personalitzar la pàgina de cerques, amb la possibilitat de dotar-ho dels continguts propis.

Jornades per a educadors

Aquest migdia s’han acabat les “Jornades per a educadors” que s’han desenvolupat durant dimecres i dijous, en jornades de matí i tarda, i d’avui, només al matí. Han estat organitzades conjuntament per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i per l’Associació de Professors de les Escoles Cristianes de Catalunya.

He de començar confessant una cosa, que de passada ja serveix com una primera valoració. Quan encara no hi havia el programa definitiu de les Jornades vaig perdre la decisió de no participar-hi. No m’acabava de fer el pes. Després em van proposar de fer un taller. I ser agraït és bo. Per tant ho vaig acceptar. I ja que hi anava un dia... ja podia participar-hi del tot. Doncs bé, durant el dia d’avui m’ha vingut molts cops al cap que valia la pena d’haver-hi estat, i que a més a més de les activitats en què he pogut participar... m’hagués agradat estar en moltes altres. Ha estat engrescador i profitós.

També accidentat. Jo tenia el taller el primer dia. I ja se sap que un taller de qüestions relacionades amb ordinadors... vol dir corredisses de darrera hora. Així que em vaig perdre l’acte inaugural. Però me n’ha arribat alguna cosa. Sembla que el conseller d’educació va parlar d’il·lusió. És un bon valor. I aquests dies n’he vist molta d’il·lusió al meu voltant. Encara gaudim d’un col·lectiu amb uns bons pilars.

La primera ponència, la del P. Francesc Riu... en el seu estil Tampoc la vaig poder seguir tota, però el tros que sí ple de duresa davant d’algunes coses que no veu prou clares, però al mateix temps... sent positiu. I traient de les coses el màxim de suc possible. Utilitzar-les de manera que ens siguin útils enlloc de caure en el victimisme.

El meu taller, mal m’està dir-ho, crec que va anar bé. Presentat per la Montse Rodón, i amb la companyia del Josep Puigdomènech em vaig sentir molt còmode. I crec que els assistents també. De fet em comenten que ja hi ha hagut inscripcions als projectes. I d’escoles noves. És allò que diem sovint de la taca d’oli, que de mica en mica arribem a més escoles.

Segon dia. No sé el perquè la segona ponència... em feia por. I res, tot el contrari. Engrescadora. També amb algunes discrepàncies, però d’això es tracta, no? Algunes idees ben interessants, i les TIC a l’ordre del dia. En principi no eren jas unes jornades TIC, però sortien per tot arreu. És evident que són un aspecte important de la nostra tasca diària.

El taller del dia... amb en Miquel Àngel Prats. L’èxit assegurat. Bones reflexions. Bones pautes. Vaja, per alguna cosa és la persona de qui més articles passem en els cursos de formació!!!

I per acabar avui. El taller més curt. Sobre biblioteques escolars. Bé... no és el què esperava, però ha estat bé. Pensava que ens presentarien més el programa informàtic de catalogació, però ha estat una sessió de motivació. N’he sortit amb un munt d’idees.

I la ponència final. Amb la subdirectora general d’ordenació educativa. La Pepita Coromines. Aquí no sóc imparcial, ho sento. N’he sentit fortes crítiques. Bé, penso que no n’hi ha per tant. Vaja, parlar de projectes que encara no han estat publicats, de línies mestres, no ha de ser fàcil. Però a més a més jo no puc oblidar que és la persona que fa uns anys em va fer la primera formació, la immersió, en la LOGSE. I em va convèncer. I moltes de les coses que em deia avui són cosines germanes d’aquelles. De tot allò que al meu entendre tenia la Reforma i que per diversos motius no es van acabar d’implantar. Tant de bo ara hi hagi més sort.

En resum, que això ja és massa llarg: una bona impressió global dels tres dies, i moltes idees per engrescar.

Al web de la FECC, en l’apartat “informació i documentació”, hi ha les presentacions i altre material d’algunes de les ponències i tallers. Entre altres de tots els quins aquí he comentat. Si voleu ho podeu pair amb més calma.

Un dia a Santpedor

Estic vermell com un perdigot. I és que avui he anat d’excursió amb els escolans. I el dia acompanyava, vaja que ha fet molta calor i molt de sol. I bona part de la jornada hem estat a l’aire lliure.

El motiu de la sortida era la trobada presencial del projecte telemàtic Bongoh, en la seva edició de 6è de primària. Una passada.

Ha estat a Sanpedor, un bonic i acollidor poble. Concretament a l’escola Llissach.

Les meves felicitacions a l’escola amfitriona. Han aconseguit que tothom se sentís a gust. Jocs, entreteniments, música, espais acollidors. I una escola que s’ha volcat en acollir nens i nenes vinguts d’altres indrets.

A part dels amfitrions hi havia les escoles Sant Josep de Barcelona, Sant Andreu de Badalona, Sant Feliu de Cabrera de Mar i Mare de Déu del Carme de Llagostera. I és clar, els nostres escolans, que per això hi anàvem.

El projecte el coordina la Margarita. Una bona ocasió per retrobar-se amb ella. I amb l’Helena, qui l’havia coordinat abans i ara acompanyava els nens i nenes de Cabrera. Tots tres hem compartit moltes estones amb el grup de coordinadors de projectes de la FECC/APSEC. I és clar, la coordinadora general, la Montse sempre al peu del canó.

D’entrada la benvinguda i acolliment, l'esmorzar, ... tot esperant l'arribada de tothom, que es va produir ben puntualment. Després el Joc de l’Oca. La canalla han començat una mica freds, però ai com s’han anat animant. D’una manera ben sana, per cert. Una tanda per les cançons. S’ho han treballat tots molt. A mi personalment potser ha estat un dels moments que més m’ha agradat. Després entrega de records, dinar i el comiat final. Una jornada ben intensa.

La setmana que ve en parlaré amb els nostres escolans, però tinc la sensació que s’ho han passat la mar de bé. Han fet noves amistats, han mostrat el seu millor costat, ... vaja que ha valgut la pena el cansament que s’ha anat acumulant durant tot el dia.

I una abraçada final. Anar de sortida amb la Laura i el Lluís, és tota una garantia. Treballar amb gent així no té preu.

Nota: les fotografies són fetes per la Margarita.

5a. Jornada de Telemàtica a l'Escola

Ahir va tenir lloc a les Escoles Minguella (Badalona), la 5a. Jornada de Telemàtica a l'Escola.

Un nou encert de la FECC / APSEC.

Trobar el model ideal segur que costa. Però que un dissabte una bona colla de mestres facin cap a una jornada de formació té el seu mèrit. El dels assistents i el dels organitzadors. I fa creure en el futur d'aquesta nostra professió.

Pegues... segur que també, però en tot cas només no té cap defecte allò que no es fa.

La jornada començà amb una paraules de benvinguda i presentació per part de l'Enric Puig i l'Antoni Manyé.

A continuació va ser el torn de la Sessió Plenària, o divulgació de les activitats del Departament TIC: projectes telemàtics, cursos de formació, ... incloent un acord de col·laboració amb edebé
que pot tenir alguna punts la mar d'interessants.

Després d'un refrigeri fou el moment de les experiències. Es presentaven en diferents espais i jo vaig presentar els ponents en una d'elles:

• Aprenentatge de la història des del present: ús de les TIC, per Joan Fons de l'escola Sant Ignasi – Sarrià. (Barcelona)

• Projecte Atles: trobada d'alumnes a Las Leñas (Argentina), per Miquel Vallejo de l'escola Sant Joan Baptista (Barcelona – Barceloneta)

• Xarxes tròfiques: per Ma. Antònia Llobet i Ricard Martín, de les Escoles Minguella (Badalona)

Va ser tot un privilegi presentar-los i gaudir de la seva experiència. Crec que també ho van viure així les persones assistents.

Tres experiències ben diferents, però amb molts punts en comú. Resum d'allò per què serveixen jornades com aquestes. Tota una lliçó d'aprenentatges significatius, d'il·lusió, de compartit materials. I el realisme que pas a pas es fa camí. I que alguns comencen, però poden servir d'exemple els qui encara no ho tenen gens clar. Però que després la gent no s'atura, i que anant sempre endavant es poden fer grans coses. I sempre en el mateix sentit, en mirar d'aconseguir els millors aprenentatges dels nostres alumnes.

Al final del matí correnpongué a la presentació de materials d'edebé. A destacar un model “portàtil” de pissarra digital interactiva.

Fa temps que en parlem, i qui en coneix alguna cosa ho veu com un bon recurs. Però veure com funciona, això engresca tothom.

Després d'un bon dinar, a la tarda el torn dels tallers. Repetits en dues franges perquè els assistents poguessin gaudir de dos d'ells.

Jo en presentava un: “projectes telemàtics”. Com a coordinador de projectes ja ho havia fet moltes vegades de presentar projectes. Aquest cop es volia una cosa diferent. Que algunes mestres que participen en projectes donessin en seu testimoni. I prèviament una presentació amb flash, amb la inestimable col·laboració de la Sara Dauder.

Les persones que val col·laborar foren l'Anna López de l'escola Mare de Déu de Roser (Barcelona), el Cristòfol Jiménez de l'escola Vedruna (Sallent), el Ricard Baillés de l'escola Sant Jaume de la FEP (l'Hospitalet de Llobregat) i la Rosa Vilaró de l'escola Casals – Gràcia (Manlleu).

A tots ells no només els he de donar les gràcies, ben sincerament, sinó que a més a més cal felicitar-los per la seva entrega. I per posar sobre la taula que els projectes han de tenir uns organitzadors i uns coordinadors, però que tot això no té sentit sense la implicació de mestres. Dels de les escoles. I que tots ho podem fer. Es van complementar amb un gran interès. I la prova n'és que en la segona sessió es van anar fent comentaris complementaris fent relació d'entre el què ells explicaven amb l'experiència que presentaven els altres.

En resum... una bona participació, gent nova en general, més jove potser. I per tant la taca d'oli que va fent el seu efecte.

Amb mi va venir l'Àngel Pons, aquest curs Cap d'Estudis de l'Escolania. I en va sortir tocant de peus a terra, però engrescat. Un altre objectiu assolit.

És per estar contents, no?

Museo Virtual de las Telecomunicaciones

Recurs destacat del portal Xtec el dia 7 de maig.

Es tracta d'una interessant i completa web de la Fundació Telefònica en col·laboració amb la Fundaçäo Portuguesa das Comunicaçöes i el Museumsstiftung Post und Telekomunikation alemany.

Simula un museu, només és virtual, que permet ésser visitat de diverses maneres.

Disposa d'un fris cronològic, de glossari, però la visita més detallada l'ofereix el Museu Virtual.

A través de 10 sales podem observar una gran quantitat d'objectes, exposats per ordre cronològic, I da cadascun ens n'ofereix àmplia informació, el seu inventor, imatges detallades, ...

En obrir ens apareix la versió anglesa, però també podem accedir a la castellana, la portuguesa i l'alemanya.

edu365

Família fòrum

Iniciativa de la Fundació Claret, entitat impulsada pels Claretians de Catalunya, que defineixen com “un espai per compartir i aprendre amb famílies com la teva”.

Es tracta de posar sobre la taula possibles respostes, ajudes i experiències per a respondre a les preguntes que els pares s'acostumen a fer, sobre addiccions, aprenentatge, convivència, emocions...

Es busca un nou Cervantes

Activitat del portal Educalia.

En el marc de les celebracions del 400 aniversari del Quixot convoca un concurs de relats sobre aquest personatge.

S'estableixen tres catègories d'edats: fins a 11 anys, de 12 a 16 anys i adults.

Els premis són una webcam i un llibre del Quixot.

El yogur

És una proposta del portal Andalucía investiga, que la Junta d'Andalusia dedica a la investigació i la divulgació de les seves propostes, i més concretament dins del seu projecte Ciencia animada.

Tracta aspectes com què és el iogurt, com s'elabora, quines propietats té o bé la seva història.

VI Concurs de Treballs Meteorològics

L'Associació Catalana d'Observadors Meteorològics convoca el VI Concurs de Treballs Meteorològics.

És obert a tothom, englobant els participants en quatre categories: centres d'ensenyament primari, secundari, universitaris i afeccionats.

Els treballs poden ser individuals o col·lectius, i en l'espai del concurs hi ha totes les bases.

Tickle U

Aquest és un portal de la Cartoon Network adreçat als més menuts.

A través de petits jocs i activitats en línia es poden introduir al món de l'ordinador: pintar, domini del ratolí, ...

Compta amb espais de consells als pares. I una eina molt interessant. Un limitador de temps, perquè els infants no estiguin en la pàgina més estona de la desitjada.

En llengua anglesa.

Portal del conocimiento

Aquesta és la pàgina del portal del coneixement del Museo del Niño de Puerto Rico.

Conté activitats i jocs on line, en llengua castellana, i classificats per matèries i edats.

També compta amb recursos adreçats als pares i als mestres.

La violència escolar és tan vella com la humanitat

Amb aquest títol alhora provocador i real el Diari dels Estudiants ens presenta una entrevista a la Gemma Lienas a l'entorn del seu llibre “El diari blau de la Carlota”.

És un assaig on totes les dades que hi apareixen són reals i esdevenen un motiu d'anàlisi del món en què vivim.

Gelsomino al país dels mentiders

Aquest és el “llibre del mes” dins del projecte “Va de llibres”.

“Gelsomino al país dels mentiders” és una obra de Gianni Rodari, publicat a la Galera dins la col·lecció Grumets, número 19.

Figures internacionals del periodisme

Especial del Diari de l'Escola, de Vilaweb, dedicat al món del periodisme.

Compte amb articles, biografies, curiositats, i una àmplia gama de materials que permeten als alumnes apropar-se a aquest món que els és força desconegut.

Alphattack

És un joc de MiniClip que té per objectiu el coneixement del teclat de l'ordinador. Vaja, el saber on és cada lletra. Un primer pas cap a la mecanografia.

Es tracta de clicar, amb la tecla corresponent, les lletres que van apareixent a la pantalla.

La Cartoonerie

Aquest és un sensacional programa que permet la realització de petites pel·lícules de dibuixos animats.

L'únic requisit que es necessita és registrar-se.

La interfície és en francès, però és prou comprensible.

I permet fer de tot i força. Dibuixar els personatges, tot personalitzar-los fins el més mínim detall, escollir els ambients.

Tot un món per a descobrir.

Això sí, cal dedicar-hi temps.

Mesures usuals de longitud

Aquesta és una activitat de la Zona Clic adreçada al coneixement de les unitats de longitud. Per tant adreçada al treball curricular de les matemàtiques de cicle superior.

Destination Modern Art

El Museu d'Art Modern, MoMA, de Nova York sempre té sorpreses per oferir. I no només artístiques sinó també de difusió, engrescament dels més menuts, aplicacions de noves tecnologies...

Ara ens apropa als seus continguts, i d'una forma prou seriosa, a través de visites virtuals. D'aquesta menera els escolars poden aprendre coses relacionades amb l'àrea de visual i plàstica, i a més a més practicar la llengua anglesa.

Journées de Rois

Aquesta pàgina ens vol apropar a l'època dels reis i les reines, als monarques de l'edat moderna i la seva herència en forma de castells.

La pàgina és en francès, però també es pot triar la versió en anglès. Amb tot un cop dins els textos ens els permet llegit, també, en castellà.

Hi ha els principals castells i monarques europeus.

Écrire une carte postal

Recurs destacat del portal edu365 el dia 1 de maig.
Es tracta d'una mud (mini unitat didàctica) corresponent a llengua francesa i a nivell de l'ESO.
Dóna un conjunt de pistes i instruccions de cara a aprendre a fer una postal durant les vacances.
En la pràctica proposa l'escriptura d'una postal tot donant 8 punts que cal seguir i que són ben detallistes amb el procediment a seguir.