Jornades per a educadors

Aquest migdia s’han acabat les “Jornades per a educadors” que s’han desenvolupat durant dimecres i dijous, en jornades de matí i tarda, i d’avui, només al matí. Han estat organitzades conjuntament per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i per l’Associació de Professors de les Escoles Cristianes de Catalunya.

He de començar confessant una cosa, que de passada ja serveix com una primera valoració. Quan encara no hi havia el programa definitiu de les Jornades vaig perdre la decisió de no participar-hi. No m’acabava de fer el pes. Després em van proposar de fer un taller. I ser agraït és bo. Per tant ho vaig acceptar. I ja que hi anava un dia... ja podia participar-hi del tot. Doncs bé, durant el dia d’avui m’ha vingut molts cops al cap que valia la pena d’haver-hi estat, i que a més a més de les activitats en què he pogut participar... m’hagués agradat estar en moltes altres. Ha estat engrescador i profitós.

També accidentat. Jo tenia el taller el primer dia. I ja se sap que un taller de qüestions relacionades amb ordinadors... vol dir corredisses de darrera hora. Així que em vaig perdre l’acte inaugural. Però me n’ha arribat alguna cosa. Sembla que el conseller d’educació va parlar d’il·lusió. És un bon valor. I aquests dies n’he vist molta d’il·lusió al meu voltant. Encara gaudim d’un col·lectiu amb uns bons pilars.

La primera ponència, la del P. Francesc Riu... en el seu estil Tampoc la vaig poder seguir tota, però el tros que sí ple de duresa davant d’algunes coses que no veu prou clares, però al mateix temps... sent positiu. I traient de les coses el màxim de suc possible. Utilitzar-les de manera que ens siguin útils enlloc de caure en el victimisme.

El meu taller, mal m’està dir-ho, crec que va anar bé. Presentat per la Montse Rodón, i amb la companyia del Josep Puigdomènech em vaig sentir molt còmode. I crec que els assistents també. De fet em comenten que ja hi ha hagut inscripcions als projectes. I d’escoles noves. És allò que diem sovint de la taca d’oli, que de mica en mica arribem a més escoles.

Segon dia. No sé el perquè la segona ponència... em feia por. I res, tot el contrari. Engrescadora. També amb algunes discrepàncies, però d’això es tracta, no? Algunes idees ben interessants, i les TIC a l’ordre del dia. En principi no eren jas unes jornades TIC, però sortien per tot arreu. És evident que són un aspecte important de la nostra tasca diària.

El taller del dia... amb en Miquel Àngel Prats. L’èxit assegurat. Bones reflexions. Bones pautes. Vaja, per alguna cosa és la persona de qui més articles passem en els cursos de formació!!!

I per acabar avui. El taller més curt. Sobre biblioteques escolars. Bé... no és el què esperava, però ha estat bé. Pensava que ens presentarien més el programa informàtic de catalogació, però ha estat una sessió de motivació. N’he sortit amb un munt d’idees.

I la ponència final. Amb la subdirectora general d’ordenació educativa. La Pepita Coromines. Aquí no sóc imparcial, ho sento. N’he sentit fortes crítiques. Bé, penso que no n’hi ha per tant. Vaja, parlar de projectes que encara no han estat publicats, de línies mestres, no ha de ser fàcil. Però a més a més jo no puc oblidar que és la persona que fa uns anys em va fer la primera formació, la immersió, en la LOGSE. I em va convèncer. I moltes de les coses que em deia avui són cosines germanes d’aquelles. De tot allò que al meu entendre tenia la Reforma i que per diversos motius no es van acabar d’implantar. Tant de bo ara hi hagi més sort.

En resum, que això ja és massa llarg: una bona impressió global dels tres dies, i moltes idees per engrescar.

Al web de la FECC, en l’apartat “informació i documentació”, hi ha les presentacions i altre material d’algunes de les ponències i tallers. Entre altres de tots els quins aquí he comentat. Si voleu ho podeu pair amb més calma.