diumenge, 27 de desembre del 2015

Així és un gust treballar

No fa massa dies el facebook anava farcit d'unes felicitacions pels 25 anys... o com a mínim així ho vaig entendre jo. Penso que l'Alícia feia 25 anys que treballava a l'escola. Si  no és així em perdonareu. Però això no treuria ni una coma d'allò que vull dir.
Jo porto 33 anys a l'escola. I entre les moltes coses que he fet hi ha un munt de formació. Primer rebent-ne i després com a formador.
La formació m'ha donat moment màgics. Molts. Motíssims.
I sobretot m'ha permès conèixer moltes persones i centres.
Ara bé, si un ha destacat és el Cor de Maria - Maria Reina, d'Olot. Perquè m'ha permès veure un centre que camina amb pas ferm, que evoluciona amb els anys. Amb un equip envejable. Que fa pinya a l'escola i saben compartir moments fora. Un tarannà, penso, que no és el més habitual. Però que fa que l'equip sigui una passada, quan la feina és més que feina. Felicitatd de tot cor.

diumenge, 30 d’agost del 2015

Bases per al nou paradigma de l'Era Internet


Una vegada més el Doctor Pere Marquès ens ofereix material per a reflexionar. Aquesta vegada ens porposa que l'Era digital entri d'una vegada per totes a les nostres aules i maneres d'ensenyar. Hi ho fa a través de 16 recursos o maneres de fer.
La seva pregunta fa por. Quantes d'aqueste n'apliquem? Però ens encoratja a adaptar-ne, ni que sigui alguna. O a aprofundir-ne, si és que ja les tenim per mà.

dilluns, 24 d’agost del 2015

Cercadors

Quan parlem de cercadors d'internet d'entrada pensem amb Google. Però això és fals. Ni aquests és l'únic ni en determinades caracteríkstiques potser el millor.
Però no és pas això el motiu del post.
Fa uns dies em va arribar a les mans un article sobre alguns cercadors a tenir en compte en educació. Interessant.
I aleshores ho vaig recordar. Fa anys, molts anys, vaig començar a elaborar un directori de cercadors. Era una eina interna de l'escola. Que en alguns cursos de formació comentava i alguns mestres em van demanar de compartir. Així ho vaig fer. En un entorn de pàgina web. Que amb el temps ha quedat desfassat... i ara pretenc actualitzar en un entorn sites.
Voleu col·laborar?
versió antiga
versió actual

dilluns, 13 de juliol del 2015

M’arriba d’una forma no prevista i a través de twitter un article que em crida l’atenció. Canta les excel·lències d’una escola. Clar, finlandesa. Però què carai, llegir-ho no m’anirà malament, com a mínim potser m’ajudarà a passar una mica millor aquesta calor enganxosa i gens agradable.

Ah, un primer gran valor. Surt sempre en els llocs d’honor de l’informe PISA aquesta escola. Doncs bon senyal, apliquen una metodologia que no és gens habitual a casa nostre. Fa anys que dic que els nostres indicadors no són els mateixos. I si canviéssim coses d’una altra forma ens aniria. Però.. continuem.

L’article parla d’una escola que es caracteritza per la inteacció i col·laboració, l’aprenentatge fora de l’aula o l’aprendre fent.  I se m’acut que mentre aquesta escola és un bullici de gent del barri, les nostres es passen moltes hores tancades i d’esquena als barris; que a vegades sortir de l’aula... sembla que sigui una bogeria, o que l’aprendre fent està en boca de tots i en mans de ben pocs.

Però desenganyem-nos. Allò que m’ha fet activar i escriure ha estat el comentari a l’article que fa en KIMU. 
Diu que allà, a diferència d’aquí, les lleis educatives són de consens i no motiu de confrontació. Manoi, això és important.

I encara que la feina dels mestres és reconeguda i de plena confiança en la feina dels mestres per part de governs, escoles i pares. Sense comentaris.

diumenge, 12 de juliol del 2015

Per què no confies en mi?

M’arriba d’una forma no prevista i a través de twitter un article que em crida l’atenció. Canta les excel·lències d’una escola. Clar, finlandesa. Però què carai, llegir-ho no m’anirà malament, com a mínim potser m’ajudarà a passar una mica millor aquesta calor enganxosa i gens agradable.

Ah, un primer gran valor. Surt sempre en els llocs d’honor de l’informe PISA aquesta escola. Doncs bon senyal, apliquen una metodologia que no és gens habitual a casa nostre. Fa anys que dic que els nostres indicadors no són els mateixos. I si canviéssim coses d’una altra forma ens aniria. Però.. continuem.

L’article parla d’una escola que es caracteritza per la inteacció i col·laboració, l’aprenentatge fora de l’aula o l’aprendre fent.  I se m’acut que mentre aquesta escola és un bullici de gent del barri, les nostres es passen moltes hores tancades i d’esquena als barris; que a vegades sortir de l’aula... sembla que sigui una bogeria, o que l’aprendre fent està en boca de tots i en mans de ben pocs.

Però desenganyem-nos. Allò que m’ha fet activar i escriure ha estat el comentari a l’article que fa en KIMU. 
Diu que allà, a diferència d’aquí, les lleis educatives són de consens i no motiu de confrontació. Manoi, això és important.

I encara que la feina dels mestres és reconeguda i de plena confiança en la feina dels mestres per part de governs, escoles i pares. Sense comentaris.

dissabte, 4 de juliol del 2015

No tinc vergonya. Voluntat d'esmena.

Penso que ser curiós, i especialment fer despertar aquesta curiositat en els nostres alumnes, és un valor que hauríem de treballar els mestres. La llàstima és que sovint el dia a dia ens ho deixa adormit... Fa mesos que tenia pendent mirar el twitter d'en Ramon Barlam. En Ramon és un referent per a mi. Per ell vaig entrar en els projectes telemàtics, ell em va "embolicar" en mil projectes... que  he anat abandonant per manca de temps.

Avui he decidit que no hi havia més excusa i m'hi he passajat. I del twitter al seu bloc...  carai quina sorpresa. Encara hi té enllaçat això. I és quan m'ha caigut l'ànima als peus. Feia 7 anys que no publicava res. No pot ser.

Com diuen en castellà "no hay mal que por bien no venga". Deixar de ser coordinador TIC/TAC de centre em deixarà més temps lliure, espero. I ara sí que podré anar posant coses per aquí. Declaració d'intencions i deure  envers la confiança dipositada.

Ara a complir.
Penso que ser curiós, i especialment fer despertar aquesta curiositat en els nostres alumnes, és un valor que hauríem de treballar els mestres. La llàstima és que sovint el dia a dia ens ho deixa adormit... Fa mesos que tenia pendent mirar el twitter d'en Ramon Barlam. En Ramon és un referent per a mi. Per ell vaig entrar en els projectes telemàtics, ell em va "embolicar" en mil projectes... que  he anat abandonant per manca de temps.

Avui he decidit que no hi havia més excusa i m'hi he passajat. I del twitter al seu bloc...  carai quina sorpresa. Encara hi té enllaçat això. I és quan m'ha caigut l'ànima als peus. Feia 7 anys que no publicava res. No pot ser.

Com diuen en castellà "no hay mal que por bien no venga". Deixar de ser coordinador TIC/TAC de centre em deixarà més temps lliure, espero. I ara sí que podré anar posant coses per aquí. Declaració d'intencions i deure  envers la confiança dipositada.

Ara a complir.