Rosa Liarte

Fa uns mesos em vaig topar amb la feina de la Rosa Liarte. I de seguida vaig pensar que podia centrar un assessorament TIC del meu centre. De fet hi ha molts mestres que fan molt bona feina. Per circumstàncies deverses les experiències d'uns es difonen més que les d'altres. Però allò que em va impressionar més de la Rosa era les seves ganes de compartir.
Us proposo un vídeo que ens apropa a la Rosa.

Val més una imatge...

És ben cert que val més una imatge que mil paraules, però bé prou que cal posar alguna cosa en l'entrada, no?
Podria dir allò que estem educant alumnes del segle XXI amb  mestres del segle XX i una escola del segle XIX. I malauradament continua sent cert després de molts anys de dir-ho.
I malgrat tot potser encara no tenim prou clar que l'objectiu final iprincipal, penso, hauria de ser el nostre alumnat. És a ells a qui ens debem i pels qui té tot el sentit el nostre treball.
O sóc una rara avis?

Bases per al nou paradigma de l'Era Internet

Bases para el nuevo paradigma formativo de la Era Internet (v. 6.5) from Pere Marquès

Una vegada més el Doctor Pere Marquès ens ofereix material per a reflexionar. Aquesta vegada ens porposa que l'Era digital entri d'una vegada per totes a les nostres aules i maneres d'ensenyar. Hi ho fa a través de 16 recursos o maneres de fer.
La seva pregunta fa por. Quantes d'aqueste n'apliquem? Però ens encoratja a adaptar-ne, ni que sigui alguna. O a aprofundir-ne, si és que ja les tenim per mà.

M’arriba d’una forma no prevista i a través de twitter un article que em crida l’atenció. Canta les excel·lències d’una escola. Clar, finlandesa. Però què carai, llegir-ho no m’anirà malament, com a mínim potser m’ajudarà a passar una mica millor aquesta calor enganxosa i gens agradable.

Ah, un primer gran valor. Surt sempre en els llocs d’honor de l’informe PISA aquesta escola. Doncs bon senyal, apliquen una metodologia que no és gens habitual a casa nostre. Fa anys que dic que els nostres indicadors no són els mateixos. I si canviéssim coses d’una altra forma ens aniria. Però.. continuem.

L’article parla d’una escola que es caracteritza per la inteacció i col·laboració, l’aprenentatge fora de l’aula o l’aprendre fent.  I se m’acut que mentre aquesta escola és un bullici de gent del barri, les nostres es passen moltes hores tancades i d’esquena als barris; que a vegades sortir de l’aula... sembla que sigui una bogeria, o que l’aprendre fent està en boca de tots i en mans de ben pocs.

Però desenganyem-nos. Allò que m’ha fet activar i escriure ha estat el comentari a l’article que fa en KIMU. 

Diu que allà, a diferència d’aquí, les lleis educatives són de consens i no motiu de confrontació. Manoi, això és important.

I encara que la feina dels mestres és reconeguda i de plena confiança en la feina dels mestres per part de governs, escoles i pares. Sense comentaris.

Per què no confies en mi?

M’arriba d’una forma no prevista i a través de twitter un article que em crida l’atenció. Canta les excel·lències d’una escola. Clar, finlandesa. Però què carai, llegir-ho no m’anirà malament, com a mínim potser m’ajudarà a passar una mica millor aquesta calor enganxosa i gens agradable.

Ah, un primer gran valor. Surt sempre en els llocs d’honor de l’informe PISA aquesta escola. Doncs bon senyal, apliquen una metodologia que no és gens habitual a casa nostre. Fa anys que dic que els nostres indicadors no són els mateixos. I si canviéssim coses d’una altra forma ens aniria. Però.. continuem.

L’article parla d’una escola que es caracteritza per la inteacció i col·laboració, l’aprenentatge fora de l’aula o l’aprendre fent.  I se m’acut que mentre aquesta escola és un bullici de gent del barri, les nostres es passen moltes hores tancades i d’esquena als barris; que a vegades sortir de l’aula... sembla que sigui una bogeria, o que l’aprendre fent està en boca de tots i en mans de ben pocs.

Però desenganyem-nos. Allò que m’ha fet activar i escriure ha estat el comentari a l’article que fa en KIMU. 

Diu que allà, a diferència d’aquí, les lleis educatives són de consens i no motiu de confrontació. Manoi, això és important.

I encara que la feina dels mestres és reconeguda i de plena confiança en la feina dels mestres per part de governs, escoles i pares. Sense comentaris.